Band: I

Seite: 767 (RF) Zur Bandauswahl

In Band I liegen die Seitenzahlen zwischen 1 (RF) und 907 (RF).
Ils dialects raetoromontschs
767
vera religiun tras Stefan Gabriel … … (plevon a Glion), 1648 il „niev testament“
… tras Luci Gabriel etc.
La baselgia catholica ei cheutras medemamein stada insinuada, de
procurar al pievel romontsch catholic lectura en ses dialects.
Era cheu han ins denton secontentau cul catechismus, cun canzuns 5
religiusas e ligiendas, p. e. la „Glisch sil candalier … envidada“ (1685)
da Zacharias de Salò, in caputschiner, staus plevon a Cumbel, — cun
cudischs d' oraziuns e culs necessaris tractats de caracter apologetic.
Aschi ei naschiu el Grischun ina litteratura raetoromonscha religiusa,
fetg numerusa a proporziun. Las bibliotecas romontschas: la biblioteca 10
cantonala, quella de Berlin, quella de Turitg, de Hess ad Ellwangen,
… de Professor Hörmann a Cuera, de Dr. C. Decurtins a Trun,
dumbran circa 1200 opus stampai cun quest caracter confessional.
Per l' instrucziun e la cultivaziun religiusa han pia ils spirituals dad
omisduas confessiuns procurau abundontamein, e duront il 16. e 17. e 18avel 15
secul dava ei forsa negliu en l' Europa in pievel cummin aschi bein instruiu
e versau en tuttas … controversias e dispetas confessionalas sco il pievel
romontsch grischun; perquei han èra particularmein ils Romontschs en las
sbarradadas e dispetas dil 17. secul giugau ina rolla aschi importonta.
Gl' era la teologia popularisada, che instigava ils purs tier las explosiuns 20
fanaticas de lezza perioda.
La reformaziun conteneva denton en siu principi popular eunc in element
… fritgeivel per la cultivaziun nazionala dils pievels.
La lectura della bibla, dellas legiendas e dils auters cudischs religius
romontschs supponeva sco conditio sine qua non, ch' il pievel emprendi 25
èra de legier romontsch — e questa condiziun milsanavont ina spezia de … … … … scola
rurala romontscha, nua ch' ils affonts sapien emprender silmeins ils elements
… de quest necessari inschin. Duront il 17. secul ei pia naschiu, gl' emprem
en las vischnauncas reformadas, ina spezia de scola communala, naturalmein
… romontscha, nua ch' ei vegneva mussau de legier il catechismus, epi 30
il niev testament. Quei fuva da lezzas uras il solett rom obligatoric. Cun
quel seunevan sco roms facultativs de lezza scola il scriver e far quint
u quintar. Las ideas fuvan da quellas varts aunc tuttafatg singularas. P. e.
cartevan ils spirituals ded omisduas confessiuns, ch' il mat e la giuvna de
bassa condiziun dessen buc emprender de scriver. Lez hagi quei buca 35
de basegns e la matta surdrovi quei préh cun scriver brevs d' amur ed emprendi
… cheutras mo de murar. Il quintar seigi da surschar als Signurs, che
hagien capitals e stopien quintar ora lur tscheins ed als mercadonts e
mistergners, che hagien de trer ensemen lur postas.
Denton fuva la scola primara grischuna da quei temps eunc adina 40
megliera, che quella della populaziun agricóla els auters Cantuns della
Svizzera ni en la Tiara tudesca. Len daventava da lezzas uras pil pur
pauc ni nuot. Legier, scriver e far quint vegneva tier nus mussau gieneralmein,
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Ils dialects raetoromontschs <lb/>
767 <lb/>
vera religiun tras Stefan Gabriel … … (plevon a Glion), 1648 il „niev testament“ <lb/>
… tras Luci Gabriel etc. <lb/>
La baselgia catholica ei cheutras medemamein stada insinuada, de <lb/>
procurar al pievel romontsch catholic lectura en ses dialects. <lb/>
Era cheu han ins denton secontentau cul catechismus, cun canzuns 5 <lb/>
religiusas e ligiendas, p. e. la „Glisch sil candalier … envidada“ (1685) <lb/>
da Zacharias de Salò, in caputschiner, staus plevon a Cumbel, — cun <lb/>
cudischs d' oraziuns e culs necessaris tractats de caracter apologetic. <lb/>
Aschi ei naschiu el Grischun ina litteratura raetoromonscha religiusa, <lb/>
fetg numerusa a proporziun. Las bibliotecas romontschas: la biblioteca 10 <lb/>
cantonala, quella de Berlin, quella de Turitg, de Hess ad Ellwangen, <lb/>
… de Professor Hörmann a Cuera, de Dr. C. Decurtins a Trun, <lb/>
dumbran circa 1200 opus stampai cun quest caracter confessional. <lb/>
Per l' instrucziun e la cultivaziun religiusa han pia ils spirituals dad <lb/>
omisduas confessiuns procurau abundontamein, e duront il 16. e 17. e 18avel 15 <lb/>
secul dava ei forsa negliu en l' Europa in pievel cummin aschi bein instruiu <lb/>
e versau en tuttas … controversias e dispetas confessionalas sco il pievel <lb/>
romontsch grischun; perquei han èra particularmein ils Romontschs en las <lb/>
sbarradadas e dispetas dil 17. secul giugau ina rolla aschi importonta. <lb/>
Gl' era la teologia popularisada, che instigava ils purs tier las explosiuns 20 <lb/>
fanaticas de lezza perioda. <lb/>
La reformaziun conteneva denton en siu principi popular eunc in element <lb/>
… fritgeivel per la cultivaziun nazionala dils pievels. <lb/>
La lectura della bibla, dellas legiendas e dils auters cudischs religius <lb/>
romontschs supponeva sco conditio sine qua non, ch' il pievel emprendi 25 <lb/>
èra de legier romontsch — e questa condiziun milsanavont ina spezia de … … … … scola <lb/>
rurala romontscha, nua ch' ils affonts sapien emprender silmeins ils elements <lb/>
… de quest necessari inschin. Duront il 17. secul ei pia naschiu, gl' emprem <lb/>
en las vischnauncas reformadas, ina spezia de scola communala, naturalmein <lb/>
… romontscha, nua ch' ei vegneva mussau de legier il catechismus, epi 30 <lb/>
il niev testament. Quei fuva da lezzas uras il solett rom obligatoric. Cun <lb/>
quel seunevan sco roms facultativs de lezza scola il scriver e far quint <lb/>
u quintar. Las ideas fuvan da quellas varts aunc tuttafatg singularas. P. e. <lb/>
cartevan ils spirituals ded omisduas confessiuns, ch' il mat e la giuvna de <lb/>
bassa condiziun dessen buc emprender de scriver. Lez hagi quei buca 35 <lb/>
de basegns e la matta surdrovi quei préh cun scriver brevs d' amur ed emprendi <lb/>
… cheutras mo de murar. Il quintar seigi da surschar als Signurs, che <lb/>
hagien capitals e stopien quintar ora lur tscheins ed als mercadonts e <lb/>
mistergners, che hagien de trer ensemen lur postas. <lb/>
Denton fuva la scola primara grischuna da quei temps eunc adina 40 <lb/>
megliera, che quella della populaziun agricóla els auters Cantuns della <lb/>
Svizzera ni en la Tiara tudesca. Len daventava da lezzas uras pil pur <lb/>
pauc ni nuot. Legier, scriver e far quint vegneva tier nus mussau gieneralmein, </body> </text></TEI>